Canal 5, creació d’una televisió indígena

Canal 5 és la nova televisió pública de Guatemala. Fins aquí tot “normal”. La peculiaritat d’aquesta nova cadena és que és una televisió multilingüe, és adir, pretén emetre amb els 22 idiomes que es parlen en aquest país. A més a més, Canal 5 vol també fomentar la interculturalitat i fomentar la democràcia donant veu als ciutadans i fer que estiguin informats.
Per crear aquesta cadena, han rebut ajudes econòmiques de la UNESCO i de capacitació de la UAB.
Aquesta televisió guatemalenca vol ser crítica amb la situació del país. Crítica, però sense arribar a la confrontació. El canal no vol excloure ningú, per la qual cosa també emetrà en castellà.

Les TIC augmenten a l'Estat espanyol

Un informe sobre les TIC a les llars espanyoles, fet per Red.es entre gener i març de 2006, conclou que:
- Hi ha una creixent penetració de les TIC a les llars
- Satisfacció majoritària amb les TIC
- Tendència a la diversificació
Aquest estudi es va fer a 3.194 llars, a tota la Península, les Balears i Canàries.
Les TIC són les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. És a dir, els mitjans de comunicació tradicionals (televisió i ràdio) i els mitjans de comunicació interpersonal (telèfon, mòbils, Internet, etc.). L’ús de les TIC és un factor clau per la configuració de la nova societat de la informació, encara en creació a Espanya. De fet, a l’Estat espanyol, tot i que encara no es pot parlar de societat de la informació, l’ús de les TIC està augmentant molt ràpidament. La televisió és el mitjà més utilitzat (99,7% de les llars) i el DVD el més valorat.

Entrevista a Jaume Carbonell a EL PAÍS

Avui he comprat el diari i m'he trobat aquesta entrevista. Poso el link on la podeu llegir i l'entradeta que fan (no la poso tota perquè no és meva). Llegiu-la, està bé. Parla sobre els problemes a les escoles, la violència però també el problema del sistema educatiu.


ENTREVISTA JAUME CARBONELL
"La escuela no está adaptada al siglo XXI, sigue siendo una institución decimonónica"
J. A. A. - Madrid - 11/12/2006

La visión sobre lo que es noticia no siempre es la misma en los medios de comunicación y en los sectores sobre los que informan. A esta brecha ha dedicado un libro (La educación y su representación en los medios, editorial Morata) Jaume Carbonell, junto a Antoni Tort. Pedagogo y director de Cuadernos de Pedagogía, publicación decana entre las revistas educativas, Carbonell entiende que los medios tienen que pensar en su público, pero cree que así como han hecho un "esfuerzo tremendo para promover una cierta conciencia medioambiental, por ejemplo, no ha ocurrido lo mismo con la educación". La violencia en las escuelas, un tema que ha cobrado gran protagonismo, es uno de los "tópicos" que recoge su libro como una constante en la prensa, pero que no se cuenta con "suficientes matices".

Immigració

Segons el diari El País, el 71,3% dels musulmans espanyols no deixaria a un fill casar-se amb una persona d'una altra religió. Aquesta investigació s'ha realitzat per encàrrec de la revista de la congregació dels Sagrats Cors, 21rs. Abans de fer una valoració sobre aquest tema, s'ha de veure des d'on ve la informació i val a dir que la informació bé d'una altra entitat religiosa oposada.
Considero que El País hagués hagut d'oposar la informació. És a dir, a la mateixa notícia hagués pogut publicar quants espanyols acceptarien que el seu fill o filla es casés amb un musulmà. Al no fer-ho així, es dóna un punt de vista dels musulmans com anti-democràtics i poc oberts de ment. Però el problema és que els espanyols, per així dir-ho, també tenim reticències i tampoc som molts oberts de ment. Si no només cal veure, la visió que es dóna dels catalans a la resta de l'Estat o els atacs a seus del PP. Totes dues coses són condemnables ja que encara que les idees siguin totalment opodes, en un estat de dret, social i democràtic s'han de respectar (sempre i quan no suposin una falta de respecte). Però no vull parlar d'això ara.
Des dels mitjans de comunicació s'està venent una imatge dels immigrants molt dolenta: anti-democràtics, delinqüents, sexistes, etc. De fet, la immigració és necessària per fer crèixer la societat, per tal que la piràmide torni a ser piràmide i per tal que continuin havent pensions. Espanya s'ha trobat amb la immigració. És un problema nou que no ha de ser un problema. S'ha d'integrar als immigrants des del respecte a la seva cultura i coneixent-la. I s'ha de combatre la xenofòbia i el racisme, un dels problems més greus de la nostra societat.
En els últims dies, hi ha hagut una sèrie de notícies molt preocupants en aquest aspecte: l'aixecament d'un nou mur, ara als EUA, l'augment del partit d'extrema-dreta a Bèlgica, augment del neonazisme a les zones urals d'Alemanya, el carnet del bon immigrant (proposta electoral de CiU) i, també, el fet que el govern suís vol restringir l'entrada al país d'alguns immigrants (els que no procedeixin de la UE).
Potser no només són els immigrants els que han d'integrar-se a la democràcia...

Els blocaires ebrencs preparen una trobada per al febrer

Els blocaires de les Terres de l'Ebre estan organitzant una trobada que tindrà lloc el 3 o 4 de febrer de 2007. La trobada es farà o bé al Consell Comarcal del Baix Ebre ja que disposa d'una sala amb ordinadors per a fer cursos o bé a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
La intenció de l'organització es portar famosos blocaires per parlar de l'estat del món blog actualment.

Més informació: http://terresdelebre.blocat.com/

El PIB

El PIB és el valor total de la producció de béns i serveis dins del territori nacional durant un temps determinat, que habitualment és un trimestre o un any. El PIB pot calcular-se segons el preu dels factors de producció o segons els preus de mercat. Al PIB se li resten al cost de mercat les impostor indirectes lligats a la producció i sumant-l les subvencions a l’explotació.
Un altre dada que es considera a partir del PIB és el Producte Nacional Brut, el qual només considera la quantitat de béns i serveis produïda pels residents d’un país.

Índex de Desenvolupament Humà

L'IDH és un índex elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i es basa en un indicador social estadístic basat en tres paràmetres: esperança de vida al néixer, taxa d'alfabetització d'adults i la matriculació en educació primària, secundària i terciària, i el PIB per càpita. L'índex màxim és 1 i el mínim 0
Aquest índex classifica els països en tres grups: país de desenvolupament humà elevat (més de 0,8), desenvolupament humà mitjà (entre 0,5 i 0,8) i desenvolupament humà baix (menys de 0,5).
En l'informe de 2005, el primer país era Noruega (Espanya el 21) i l'últim era Níger.

La OCDE

La OCDE es l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Els seus objectius primordials són:

- Promoure el treball, el creixement econòmic i la millora dels nivells de vida als països membres, i mantenir l'estabilitat.
- Ajudar a l'expansió econòmica en el procés de desenvolupament tant als països membres com als aliens a la Organització.
- Ampliar el comerç mundial multilateral, sense criteris discriminatoris, d'acord amb els compromisos internacionals.

Es tracta d'una organització formada per 30 països. El principal requisit per a ser país membre és liberalitzar progressivamen els moviments de capitals i de serveis. Els països membres es comprometen a aplicar els principis de liberalització i no discriminació.

Els països membres són:

Alemanya, Austria,Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Espanya, EUA, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Italia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Turquia, Japó, Finlàndia, Austràlia, Nova Zelanda, Mèxic, República Txeca, Hungria, Polònia, Corea del Sur i Eslovàquia

L'OCDE va ser fundada el 1961 i té la seva seu central a París.

Per a una lectura crítica

Vaig assistir a una conferència el passat dimarts 10 d'octubre del catedràtic de Sao Paulo Eduardo Peñuela sobre la interpretació dels somnis. A partir d'aquesta xerrada i del meu vagatge extrac les següents conclusions per a realitzar una lectura crítica dels mitjans de comunicació.

Primer s’ha de tenir clara una cosa: l’objectivitat no existeix. Darrera una notícia, article o publicitat hi ha una persona. Com a tal, té ideals i interessos, per la qual cosa la seva visió de la “realitat” està subjecta a visions personals.

En segon lloc, a més d’una certa “visió personal” dels fets, la persona també té la “visió de l’empresa”. L’empresa (publicista o mitjans d’informació) té també uns interessos, ja sigui per ideologies o per interès comercial.

Entenen això, ja podem fer una certa lectura crítica dels mitjans. Però hi ha més: cal recordar que els mitjans no deixen res a l’atzar.

Un adjectiu anteposat o posposat al nom, pot significar una cosa o una altra. Quan es decideix això no es fa a l’atzar, respon a un interès concret. ( Podem recordar la premsa franquista en la qual la majoria d’adjectius anaven anteposats quan s’havia d’exaltar al règim) Trobant aquest adjectiu anteposat, podem pensar que alguna cosa ens volen dir, a part del sentit “obvi”. En el cas de la ràdio i altres mitjans audiovisuals la entonació també dóna significat a la notícia. Així, en la locució, el periodista ens està fent arribar un significat determinat.

Les fonts. Aquestes fonts, ja siguin altres mitjans, empreses o persones, tampoc són objectives. Cal saber que un mateix fet es pot veure de maneres diferents segons qui els vegi (per això la policia en els seus interrogatoris, pregunta a diferents persones què han vist). Sent així, el periodista ha (o hauria) de posar fonts contraposades. És a dir, hauria de donar les dues versions del fet. Si no és així, es pot afirmar que a l’article li manca una part. Per estar millor informats podem buscar la font oposada.

Tenint consciència d’aquests punts podem veure i llegir millor els mitjans. Així podem fer lectures més crítiques i menys passives de les notícies que ens venen per tots els mitjans d’informació (internacionals, estatals, autonòmics i, també, locals i comarcals).

Periodisme digital, a València

Segons informa avui el diari gratuït ADN, entre el 19 i 21 d'octubre se celebrarà a València el I Congrès de Nou Periodisme. Aquesta assemblea debatrà sobre el periodisme cinculat a les noves tecnologies. D'aquesta manera, el tema central del qual es parlarà és el periodisme a través d'Internet (diaris digitals i weblogs).

Sembla una oportunitat per als residents valencians però lluny d'altres zones. Potser farien falta més congressos com aquest en altres indrets de l'Estat i, també, a Catalunya.

L'organització de l'acte, la Generalitat de Valenciana, parla d'un "Nou Periodisme". És cert que hi ha nous canals que han facilitat la publicació de notícies i articles d'opinió (com els weblogs), però tot i així encara no es pot parlar d'un nou periodisme. Per què? Perquè la premsa nacional el que fa és penjar els mateixos articles publicats a la red, és a dir, no hi ha una nova manera d'emetre missatges periodístics i, als weblogs, els estudiants o periodistes que els utilitzem, fem servir el mateix estil que ens han ensenyat: la piràmide invertida, l'estructura d'articles d'opinió, etc. Així doncs, potser és encara haurem d'esperar per poder parlar d'un nou periodisme entès com una nova manera de comunicar.