El mal treball dels periodistes, crea arquetips

Possiblement el titular no expressa el contingut del post, però bé, vaig a explicar el que volia dir.
Al començament de curs, cap a mitjans d'octubre, vam fer una pràctica d'edició a partir d'una notícia publicada pel New York Times k deia que Chávez en un discurs al Parlament de l'ONU s'empenedia de no haver conegut a Noam Chomsky viu. Òbviament, l'escriptor americà va desmentir-ho al tenir uns "cent missatges al contestador".
Bé doncs es veu que Hugo Chávez no havia citat a Chomsky, sinó a l'economista nortamericà John Kenneth Galbraith, aquest sí mort.
NYT, per un malentès o per un intent de manipulació informativa, va intentar desvirtuar la figura de Chávez. El més greu no és això, sinó que diaris de tot el món es fan fer ressó de la notícia publicant la "mort de Chomsky".
El fet que els periodistes i comunicadors no facin correctament la seva feina provoca arquetips. En aquest cas, molts lectors van poder pensar que Chávez era un incult o que la declaració era una bogeria d'un polític excèntric. I de fet, no va ser així.
Cada dia, podem observar als mitjans notícies creadores de tòpics i arquetips: sexisme, racisme, desvirtualització de polítics contraris a l'ideologia del mitjà, etc. L'acusació de sexisme i racisme la defenso amb els articles que hi ha en els següents links. Fa falta parlar de l'origen d'un boig:

http://blogs.periodistadigital.com/ultimahora.php/2006/12/14/cinco_militares_queman_un_cuadro_del_rey
http://www.elpais.com/articulo/portada/Narices/poco/olfato/elpepusoceps/20061217elpepspor_14/Tes

'Buenavista Social Club', avui a La 2

Estava llegint el País, quan he vist que avui a La 2 feien el documental Buenavista Social Club, que tracta sobre un grup de música cubà.
M'ha fet especialment gràcia, perquè fa un mes jo mateix el vaig veure per realitzar el documental de l'assignatura. El documental reflexa tant aquest grup de música com la forma de viure a Cuba: cotxes vells, gent oberta, els habanos, etc.

'Soy lo que como', la importància de menjar sa

El passat 12 de gener Cuatro va estrenar un nou programa, Soy lo que como, que pretén millorar l'alimentació dels espanyols i fer-los entendre la importància de la vida sana.

El programa presentat per Raquel Sánchez Silva va a les cases de diferents espectadors per ajudar-los en aquest tema. El programa no pretén que es faci dieta sinó que la gent millori una alimentació que cada vegada és pitjor a l'Estat. Després d'un mes que el programa hagi passat per casa, el programa hi tornarà per veure si la família o aquella persona estant menjant saludablement. El programa continuarà els dies 19 i 26 de gener i 2 de febrer, a les 23.00 h.

Parlo d'això després d'haver vist a classe un projecte de documental titular Salúdate, que anava en aquesta mateixa línia. Aquest documental i el programa són els dos pols oposats. Un parla de la vida sana (el programa) i l'altre sobre la bulimia i l'anorèxia.

Els mitjans de comunicació han de prendre un paper més important del que han pres en aquest tema. No val que de tant en tant surtin notícies sobre anorèxia i bulimia. Fa falta programes i reportatges que recordin la importància de ‘cuidar-te’, de no deixar de menjar i de menjar bé.