Vaig assistir a una conferència el passat dimarts 10 d'octubre del catedràtic de Sao Paulo Eduardo Peñuela sobre la interpretació dels somnis. A partir d'aquesta xerrada i del meu vagatge extrac les següents conclusions per a realitzar una lectura crítica dels mitjans de comunicació.
Primer s’ha de tenir clara una cosa: l’objectivitat no existeix. Darrera una notícia, article o publicitat hi ha una persona. Com a tal, té ideals i interessos, per la qual cosa la seva visió de la “realitat” està subjecta a visions personals.
En segon lloc, a més d’una certa “visió personal” dels fets, la persona també té la “visió de l’empresa”. L’empresa (publicista o mitjans d’informació) té també uns interessos, ja sigui per ideologies o per interès comercial.
Entenen això, ja podem fer una certa lectura crítica dels mitjans. Però hi ha més: cal recordar que els mitjans no deixen res a l’atzar.
Un adjectiu anteposat o posposat al nom, pot significar una cosa o una altra. Quan es decideix això no es fa a l’atzar, respon a un interès concret. ( Podem recordar la premsa franquista en la qual la majoria d’adjectius anaven anteposats quan s’havia d’exaltar al règim) Trobant aquest adjectiu anteposat, podem pensar que alguna cosa ens volen dir, a part del sentit “obvi”. En el cas de la ràdio i altres mitjans audiovisuals la entonació també dóna significat a la notícia. Així, en la locució, el periodista ens està fent arribar un significat determinat.
Les fonts. Aquestes fonts, ja siguin altres mitjans, empreses o persones, tampoc són objectives. Cal saber que un mateix fet es pot veure de maneres diferents segons qui els vegi (per això la policia en els seus interrogatoris, pregunta a diferents persones què han vist). Sent així, el periodista ha (o hauria) de posar fonts contraposades. És a dir, hauria de donar les dues versions del fet. Si no és així, es pot afirmar que a l’article li manca una part. Per estar millor informats podem buscar la font oposada.
Tenint consciència d’aquests punts podem veure i llegir millor els mitjans. Així podem fer lectures més crítiques i menys passives de les notícies que ens venen per tots els mitjans d’informació (internacionals, estatals, autonòmics i, també, locals i comarcals).
En segon lloc, a més d’una certa “visió personal” dels fets, la persona també té la “visió de l’empresa”. L’empresa (publicista o mitjans d’informació) té també uns interessos, ja sigui per ideologies o per interès comercial.
Entenen això, ja podem fer una certa lectura crítica dels mitjans. Però hi ha més: cal recordar que els mitjans no deixen res a l’atzar.
Un adjectiu anteposat o posposat al nom, pot significar una cosa o una altra. Quan es decideix això no es fa a l’atzar, respon a un interès concret. ( Podem recordar la premsa franquista en la qual la majoria d’adjectius anaven anteposats quan s’havia d’exaltar al règim) Trobant aquest adjectiu anteposat, podem pensar que alguna cosa ens volen dir, a part del sentit “obvi”. En el cas de la ràdio i altres mitjans audiovisuals la entonació també dóna significat a la notícia. Així, en la locució, el periodista ens està fent arribar un significat determinat.
Les fonts. Aquestes fonts, ja siguin altres mitjans, empreses o persones, tampoc són objectives. Cal saber que un mateix fet es pot veure de maneres diferents segons qui els vegi (per això la policia en els seus interrogatoris, pregunta a diferents persones què han vist). Sent així, el periodista ha (o hauria) de posar fonts contraposades. És a dir, hauria de donar les dues versions del fet. Si no és així, es pot afirmar que a l’article li manca una part. Per estar millor informats podem buscar la font oposada.
Tenint consciència d’aquests punts podem veure i llegir millor els mitjans. Així podem fer lectures més crítiques i menys passives de les notícies que ens venen per tots els mitjans d’informació (internacionals, estatals, autonòmics i, també, locals i comarcals).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada