Comunicació i Educació

Demà...

2009-06-19T20:28:00.003+02:00

Fernando Redondo, l'inici del problema blanc al centre del camp

2009-06-12T19:42:00.002+02:00

La venta del centrecampista argentí Fernando Redondo l'estiu de l'any 2000 al Milan va ser la primera decisió de Florentino Pérez a la primera arribada al Madrid.

La seva marxa va suposar que durant molts anys el centre del camp del Madrid anessin passat un centrecampista rere un altre sense que cap triunfés. Makelele semblava que sí, però va acabar marxant per la porta del darrera. Lass Diarra sembla que sí perdurarà. Però, malhauradament, només pot destruir. No sap construir. Redondo ho podia fer. Tant en robava una pilota, com era capaç de conduir, marxar del seu rival i passar perquè el davanter marqués.

Aquí us deixo alguns dels millors moments de Redondo al Madrid.

Proves

2009-06-05T20:02:00.005+02:00

Estem provant els links de classe de xarxa...

Aquests dos links s'han d'obrir en una segona finestra, però a la mateixa finestra...

El País
3cat24

I atenció perquè Milito torna a passar pel quiròfan.

Les últimes cerques sobre l'ex centrecampista del Madrid Fernando Redondo

L’anàlisi de l’European News Interactivity Index dels Esports.cat

2009-05-21T18:22:00.001+02:00

L’anàlisi de l’European News Interactivity Index ens permet veure que la pàgina web elsesports.cat incorpora Feed RSS de les seves seccions (Futbol, Barça, Espanyol, Handbol, etc.) i també de la seva portada, a partir de l’RSS anomenat Notícies, amb el qual es pot veure la portada d’Els Esports.

Cal dir també, que els vídeos són una part important de la pàgina. Al tractar-se d’una web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, utilitza força vídeos de TV3 i notícies gravades pels seus periodistes. També hi ha declaracions en format vídeo i també en àudio. Elsesports.cat no té una classificació dels vídeos més populars, encara que sí que els té classificats per seccions (Espanyol, Barça, Tennis, etc.). A més dels RSS, també et permet utilitzar un Netvibes de TV3, un Widget d’Els Esports i, també, uns Widsets per al mòbil. D’altra banda, encara que l’apartat per veure els RSS s’anomena RSS i Podcast, elsesports.cat no té podcast. Tampoc té xat.

Els Esports també incorpora blocs dels professionals de Televisió de Catalunya com ara Pichi Alonso, Nacho Solozabal o bé Jaume Rius. O el que no té, però, son blocs de persones que no siguin redactors seus.

Un element clau per a la interactivitat de les pàgines són els comentaris. Elsesports.cat et permet comentar les notícies. Ara bé, per poder fer-los es necessita estar registrat a la seva pàgina web. Registrar-se és absolutament gratuït però s’ha de facilitat informació personal com el nom complert, l’adreça, població, telèfon fix i mòbil, data de naixement, entre d’altres. Val a dir, però, que no demana DNI.

És possible fer bookmarking, guardar la notícia a favorits. Et permet fer-ho amb Facebook, La Tafanera, MySpace, Twitter, Delicious, Menéame, Fresqui, MyYahoo, Technorati i Digg. No hi ha foros.

En principi, permet la subscripció a butlletins per e-mail. Però a la pàgina que s’ha de fer diu: «Des d'aquesta pàgina, ben aviat us podreu subscriure al butlletí del nostre portal». Per tant, encara no és l’opció disponible tot i que aviat, segons el missatge, hi hauria de ser. El que no permet és que enviïn alertes quan passa alguna cosa al correu electrònic.

Sí que hi ha, però, alertes via SMS i MMS. Amb la primera opció, envien les notícies i amb la segona, les notícies amb una imatge. A més, com ja he dit anteriorment, també permet l’opció Widsets que incorporen alguns mòbils. També té una versió lleugera per a telèfon mòbil.

No hi ha opcions de club social. Però sí que hi ha informació de contacte detallada.

El mal treball dels periodistes, crea arquetips

2007-01-19T11:44:00.000+01:00

Possiblement el titular no expressa el contingut del post, però bé, vaig a explicar el que volia dir.
Al començament de curs, cap a mitjans d'octubre, vam fer una pràctica d'edició a partir d'una notícia publicada pel New York Times k deia que Chávez en un discurs al Parlament de l'ONU s'empenedia de no haver conegut a Noam Chomsky viu. Òbviament, l'escriptor americà va desmentir-ho al tenir uns "cent missatges al contestador".
Bé doncs es veu que Hugo Chávez no havia citat a Chomsky, sinó a l'economista nortamericà John Kenneth Galbraith, aquest sí mort.
NYT, per un malentès o per un intent de manipulació informativa, va intentar desvirtuar la figura de Chávez. El més greu no és això, sinó que diaris de tot el món es fan fer ressó de la notícia publicant la "mort de Chomsky".
El fet que els periodistes i comunicadors no facin correctament la seva feina provoca arquetips. En aquest cas, molts lectors van poder pensar que Chávez era un incult o que la declaració era una bogeria d'un polític excèntric. I de fet, no va ser així.
Cada dia, podem observar als mitjans notícies creadores de tòpics i arquetips: sexisme, racisme, desvirtualització de polítics contraris a l'ideologia del mitjà, etc. L'acusació de sexisme i racisme la defenso amb els articles que hi ha en els següents links. Fa falta parlar de l'origen d'un boig:

http://blogs.periodistadigital.com/ultimahora.php/2006/12/14/cinco_militares_queman_un_cuadro_del_rey
http://www.elpais.com/articulo/portada/Narices/poco/olfato/elpepusoceps/20061217elpepspor_14/Tes

'Buenavista Social Club', avui a La 2

2007-01-19T11:32:00.000+01:00

Estava llegint el País, quan he vist que avui a La 2 feien el documental Buenavista Social Club, que tracta sobre un grup de música cubà.
M'ha fet especialment gràcia, perquè fa un mes jo mateix el vaig veure per realitzar el documental de l'assignatura. El documental reflexa tant aquest grup de música com la forma de viure a Cuba: cotxes vells, gent oberta, els habanos, etc.

'Soy lo que como', la importància de menjar sa

2007-01-18T09:50:00.000+01:00

El passat 12 de gener Cuatro va estrenar un nou programa, Soy lo que como, que pretén millorar l'alimentació dels espanyols i fer-los entendre la importància de la vida sana.

El programa presentat per Raquel Sánchez Silva va a les cases de diferents espectadors per ajudar-los en aquest tema. El programa no pretén que es faci dieta sinó que la gent millori una alimentació que cada vegada és pitjor a l'Estat. Després d'un mes que el programa hagi passat per casa, el programa hi tornarà per veure si la família o aquella persona estant menjant saludablement. El programa continuarà els dies 19 i 26 de gener i 2 de febrer, a les 23.00 h.

Parlo d'això després d'haver vist a classe un projecte de documental titular Salúdate, que anava en aquesta mateixa línia. Aquest documental i el programa són els dos pols oposats. Un parla de la vida sana (el programa) i l'altre sobre la bulimia i l'anorèxia.

Els mitjans de comunicació han de prendre un paper més important del que han pres en aquest tema. No val que de tant en tant surtin notícies sobre anorèxia i bulimia. Fa falta programes i reportatges que recordin la importància de ‘cuidar-te’, de no deixar de menjar i de menjar bé.

Canal 5, creació d’una televisió indígena

2006-12-18T16:39:00.001+01:00

Canal 5 és la nova televisió pública de Guatemala. Fins aquí tot “normal”. La peculiaritat d’aquesta nova cadena és que és una televisió multilingüe, és adir, pretén emetre amb els 22 idiomes que es parlen en aquest país. A més a més, Canal 5 vol també fomentar la interculturalitat i fomentar la democràcia donant veu als ciutadans i fer que estiguin informats.
Per crear aquesta cadena, han rebut ajudes econòmiques de la UNESCO i de capacitació de la UAB.
Aquesta televisió guatemalenca vol ser crítica amb la situació del país. Crítica, però sense arribar a la confrontació. El canal no vol excloure ningú, per la qual cosa també emetrà en castellà.

Les TIC augmenten a l'Estat espanyol

2006-12-18T16:21:00.000+01:00

Un informe sobre les TIC a les llars espanyoles, fet per Red.es entre gener i març de 2006, conclou que:
- Hi ha una creixent penetració de les TIC a les llars
- Satisfacció majoritària amb les TIC
- Tendència a la diversificació
Aquest estudi es va fer a 3.194 llars, a tota la Península, les Balears i Canàries.
Les TIC són les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. És a dir, els mitjans de comunicació tradicionals (televisió i ràdio) i els mitjans de comunicació interpersonal (telèfon, mòbils, Internet, etc.). L’ús de les TIC és un factor clau per la configuració de la nova societat de la informació, encara en creació a Espanya. De fet, a l’Estat espanyol, tot i que encara no es pot parlar de societat de la informació, l’ús de les TIC està augmentant molt ràpidament. La televisió és el mitjà més utilitzat (99,7% de les llars) i el DVD el més valorat.

Entrevista a Jaume Carbonell a EL PAÍS

2006-12-11T16:31:00.000+01:00

Avui he comprat el diari i m'he trobat aquesta entrevista. Poso el link on la podeu llegir i l'entradeta que fan (no la poso tota perquè no és meva). Llegiu-la, està bé. Parla sobre els problemes a les escoles, la violència però també el problema del sistema educatiu.

ENTREVISTA JAUME CARBONELL
"La escuela no está adaptada al siglo XXI, sigue siendo una institución decimonónica"
J. A. A. - Madrid - 11/12/2006

La visión sobre lo que es noticia no siempre es la misma en los medios de comunicación y en los sectores sobre los que informan. A esta brecha ha dedicado un libro (La educación y su representación en los medios, editorial Morata) Jaume Carbonell, junto a Antoni Tort. Pedagogo y director de Cuadernos de Pedagogía, publicación decana entre las revistas educativas, Carbonell entiende que los medios tienen que pensar en su público, pero cree que así como han hecho un "esfuerzo tremendo para promover una cierta conciencia medioambiental, por ejemplo, no ha ocurrido lo mismo con la educación". La violencia en las escuelas, un tema que ha cobrado gran protagonismo, es uno de los "tópicos" que recoge su libro como una constante en la prensa, pero que no se cuenta con "suficientes matices".

Immigració

2006-11-01T13:28:00.000+01:00

Segons el diari El País, el 71,3% dels musulmans espanyols no deixaria a un fill casar-se amb una persona d'una altra religió. Aquesta investigació s'ha realitzat per encàrrec de la revista de la congregació dels Sagrats Cors, 21rs. Abans de fer una valoració sobre aquest tema, s'ha de veure des d'on ve la informació i val a dir que la informació bé d'una altra entitat religiosa oposada.
Considero que El País hagués hagut d'oposar la informació. És a dir, a la mateixa notícia hagués pogut publicar quants espanyols acceptarien que el seu fill o filla es casés amb un musulmà. Al no fer-ho així, es dóna un punt de vista dels musulmans com anti-democràtics i poc oberts de ment. Però el problema és que els espanyols, per així dir-ho, també tenim reticències i tampoc som molts oberts de ment. Si no només cal veure, la visió que es dóna dels catalans a la resta de l'Estat o els atacs a seus del PP. Totes dues coses són condemnables ja que encara que les idees siguin totalment opodes, en un estat de dret, social i democràtic s'han de respectar (sempre i quan no suposin una falta de respecte). Però no vull parlar d'això ara.
Des dels mitjans de comunicació s'està venent una imatge dels immigrants molt dolenta: anti-democràtics, delinqüents, sexistes, etc. De fet, la immigració és necessària per fer crèixer la societat, per tal que la piràmide torni a ser piràmide i per tal que continuin havent pensions. Espanya s'ha trobat amb la immigració. És un problema nou que no ha de ser un problema. S'ha d'integrar als immigrants des del respecte a la seva cultura i coneixent-la. I s'ha de combatre la xenofòbia i el racisme, un dels problems més greus de la nostra societat.
En els últims dies, hi ha hagut una sèrie de notícies molt preocupants en aquest aspecte: l'aixecament d'un nou mur, ara als EUA, l'augment del partit d'extrema-dreta a Bèlgica, augment del neonazisme a les zones urals d'Alemanya, el carnet del bon immigrant (proposta electoral de CiU) i, també, el fet que el govern suís vol restringir l'entrada al país d'alguns immigrants (els que no procedeixin de la UE).
Potser no només són els immigrants els que han d'integrar-se a la democràcia...

Els blocaires ebrencs preparen una trobada per al febrer

2006-11-01T12:55:00.000+01:00

Els blocaires de les Terres de l'Ebre estan organitzant una trobada que tindrà lloc el 3 o 4 de febrer de 2007. La trobada es farà o bé al Consell Comarcal del Baix Ebre ja que disposa d'una sala amb ordinadors per a fer cursos o bé a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
La intenció de l'organització es portar famosos blocaires per parlar de l'estat del món blog actualment.

Més informació: http://terresdelebre.blocat.com/

El PIB

2006-10-31T09:27:00.000+01:00

El PIB és el valor total de la producció de béns i serveis dins del territori nacional durant un temps determinat, que habitualment és un trimestre o un any. El PIB pot calcular-se segons el preu dels factors de producció o segons els preus de mercat. Al PIB se li resten al cost de mercat les impostor indirectes lligats a la producció i sumant-l les subvencions a l’explotació.
Un altre dada que es considera a partir del PIB és el Producte Nacional Brut, el qual només considera la quantitat de béns i serveis produïda pels residents d’un país.

Índex de Desenvolupament Humà

2006-10-31T09:20:00.000+01:00

L'IDH és un índex elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i es basa en un indicador social estadístic basat en tres paràmetres: esperança de vida al néixer, taxa d'alfabetització d'adults i la matriculació en educació primària, secundària i terciària, i el PIB per càpita. L'índex màxim és 1 i el mínim 0
Aquest índex classifica els països en tres grups: país de desenvolupament humà elevat (més de 0,8), desenvolupament humà mitjà (entre 0,5 i 0,8) i desenvolupament humà baix (menys de 0,5).
En l'informe de 2005, el primer país era Noruega (Espanya el 21) i l'últim era Níger.

La OCDE

2006-10-19T18:28:00.000+02:00

La OCDE es l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Els seus objectius primordials són:

- Promoure el treball, el creixement econòmic i la millora dels nivells de vida als països membres, i mantenir l'estabilitat.
- Ajudar a l'expansió econòmica en el procés de desenvolupament tant als països membres com als aliens a la Organització.
- Ampliar el comerç mundial multilateral, sense criteris discriminatoris, d'acord amb els compromisos internacionals.

Es tracta d'una organització formada per 30 països. El principal requisit per a ser país membre és liberalitzar progressivamen els moviments de capitals i de serveis. Els països membres es comprometen a aplicar els principis de liberalització i no discriminació.

Els països membres són:

Alemanya, Austria,Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Espanya, EUA, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Italia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Turquia, Japó, Finlàndia, Austràlia, Nova Zelanda, Mèxic, República Txeca, Hungria, Polònia, Corea del Sur i Eslovàquia

L'OCDE va ser fundada el 1961 i té la seva seu central a París.

Per a una lectura crítica

2006-10-16T20:40:00.002+02:00

Vaig assistir a una conferència el passat dimarts 10 d'octubre del catedràtic de Sao Paulo Eduardo Peñuela sobre la interpretació dels somnis. A partir d'aquesta xerrada i del meu vagatge extrac les següents conclusions per a realitzar una lectura crítica dels mitjans de comunicació.

Primer s’ha de tenir clara una cosa: l’objectivitat no existeix. Darrera una notícia, article o publicitat hi ha una persona. Com a tal, té ideals i interessos, per la qual cosa la seva visió de la “realitat” està subjecta a visions personals.

En segon lloc, a més d’una certa “visió personal” dels fets, la persona també té la “visió de l’empresa”. L’empresa (publicista o mitjans d’informació) té també uns interessos, ja sigui per ideologies o per interès comercial.

Entenen això, ja podem fer una certa lectura crítica dels mitjans. Però hi ha més: cal recordar que els mitjans no deixen res a l’atzar.

Un adjectiu anteposat o posposat al nom, pot significar una cosa o una altra. Quan es decideix això no es fa a l’atzar, respon a un interès concret. ( Podem recordar la premsa franquista en la qual la majoria d’adjectius anaven anteposats quan s’havia d’exaltar al règim) Trobant aquest adjectiu anteposat, podem pensar que alguna cosa ens volen dir, a part del sentit “obvi”. En el cas de la ràdio i altres mitjans audiovisuals la entonació també dóna significat a la notícia. Així, en la locució, el periodista ens està fent arribar un significat determinat.

Les fonts. Aquestes fonts, ja siguin altres mitjans, empreses o persones, tampoc són objectives. Cal saber que un mateix fet es pot veure de maneres diferents segons qui els vegi (per això la policia en els seus interrogatoris, pregunta a diferents persones què han vist). Sent així, el periodista ha (o hauria) de posar fonts contraposades. És a dir, hauria de donar les dues versions del fet. Si no és així, es pot afirmar que a l’article li manca una part. Per estar millor informats podem buscar la font oposada.

Tenint consciència d’aquests punts podem veure i llegir millor els mitjans. Així podem fer lectures més crítiques i menys passives de les notícies que ens venen per tots els mitjans d’informació (internacionals, estatals, autonòmics i, també, locals i comarcals).

Periodisme digital, a València

2006-10-05T15:14:00.000+02:00

Segons informa avui el diari gratuït ADN, entre el 19 i 21 d'octubre se celebrarà a València el I Congrès de Nou Periodisme. Aquesta assemblea debatrà sobre el periodisme cinculat a les noves tecnologies. D'aquesta manera, el tema central del qual es parlarà és el periodisme a través d'Internet (diaris digitals i weblogs).

Sembla una oportunitat per als residents valencians però lluny d'altres zones. Potser farien falta més congressos com aquest en altres indrets de l'Estat i, també, a Catalunya.

L'organització de l'acte, la Generalitat de Valenciana, parla d'un "Nou Periodisme". És cert que hi ha nous canals que han facilitat la publicació de notícies i articles d'opinió (com els weblogs), però tot i així encara no es pot parlar d'un nou periodisme. Per què? Perquè la premsa nacional el que fa és penjar els mateixos articles publicats a la red, és a dir, no hi ha una nova manera d'emetre missatges periodístics i, als weblogs, els estudiants o periodistes que els utilitzem, fem servir el mateix estil que ens han ensenyat: la piràmide invertida, l'estructura d'articles d'opinió, etc. Així doncs, potser és encara haurem d'esperar per poder parlar d'un nou periodisme entès com una nova manera de comunicar.